Volem ensenyar-te tres fotografies de rosers petitons que comencen a brotar després de podar-los ara fa quinze dies.
Aquest roser comença a brotar amb força, però la poda hauria d'haber sigut més "valenta".
Aquest és el mateix roser sencer. Mira els brots més forts (que són els de la fotografia d'abans): es veu clarament el canvi de color i textura de les dues tiges que hauriem d'haber eliminat. I no parlem ja de la part esquerra.
Aquesta branca està sana però és prima. Si volem que s'enfili i el podem lligar, ja ens està bé; però si el volem robust la poda ha de ser més estricte.
Article relacionat: Febrer: La poda dels rosers
.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poda. Mostrar tots els missatges
Mes de març: toca podar els geranis
Ara és el moment ideal per a podar els geranis, perquè els dies que li queden a l’hivern (la primavera comença el mes de març) tenen més hores de sol i no acostumen a ser de fred intens.
Poda les tiges velles que consideris massa llargues perquè creixeran amb més força. Recorda que així també fas una bona prevenció de possibles malalties.
El gerani és una planta molt popular perquè és una planta forta, molt fàcil de tenir-ne cura i amb una floració molt vistosa i freqüent. També és fàcil la seva reproducció: cada una de les tiges que acabes de podar la pots utilitzar d'esqueix i plantar-la per la seva part inferior uns 10 centímetres en un test amb terra humida perquè hi arreli.
Febrer: poda dels rosers
Ara és el millor moment per a efectuar la poda dels rosers. De fet, es fa dos cops l’any: una cap al setembre i l’altre al febrer, que ha de ser més estricta.
L’has de fer pensant en la forma que vols que tingui, però primer comença per tallar les tiges mortes o fetes malbé, i també les que s’entrecreuen, així tindràs una idea més clara de la planta i hauràs tret tot allò que no serveix.
Els talls han de ser nets i inclinats. Generalment es recomana l’estructura de V per a la poda dels rosers.
Ara atura’t, mira’t bé el roser, i imagina quina forma vols que tingui: poda en conseqüència.
A més, durant tot l’any, és molt important tallar les roses marcides. Fins on? Fins a baix de la tija, perquè si no ho fas així la planta perd energia en lloc d’utilitzar-la per a fer roses noves.
Quan s’han de podar els arbres?
De desembre fins a març, amb el fred, és temps de podar els arbres. Els entesos aconsellen que s’ha de podar en Lluna Minvant, perquè les ferides tanquen més aviat i perden menys saba.
Els talls han de ser rectes i no oblics, és a dir, la secció ha de tenir forma de cercle i no ovalada, d’aquesta manera la ferida és menor. Talla tota la branca que hagis escollit, no deixis un tros perquè aquest tros morirà i es pot podrir.
Les eines que utilitzis han d’estar ben netes: neteja-les abans i després de fer-les servir per cada arbre. Si no ho fas així, pots transmetre malalties d’un arbre a l’altre. Les pots netejar amb alcohol i/o un fungicida.
Si les ferides són grans les hauràs de tractar amb un fungicida cúpric i després posar-hi màstic, que és una pasta cicatritzant per a podes i injerts feta a base de cera vegetal.
Si prefereixes fer el teu propi màstic a casa, et donem una recepta casolana. Es prepara barrejant cera d’abella i oli de lli de la següent manera: fon la cera d’abella al bany maria, afegeix la mateixa quantitat (o una mica més) d’oli de lli, treu-ho del bany i remena sense parar fins que tingui la consistència d’una pomada. Quan estigui fred haurà agafat més consistència, i ja tindràs a punt per utilitzar aquest ungüent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)