Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina. Mostrar tots els missatges

Ous frescos o no frescos: aquesta és la qüestió

Per saber si els ous que tens a la nevera són comestibles o no només has de fer la comprovació següent:

Posa aigua freda en una olla i després hi vas introduint els ous.

Els que suren vol dir que estan caducats i els has de rebutjar.

Els que es queden a mig camí no és que estiguin massa frescos, però es poden consumir (el més aviat possible).



Els que es queden al fons, es troben en perfecte estat i es poden consumir sense cap problema.   Aquests són els que has d'utilitzar quan vulguis fer maionesa.

Com espessir un puré massa líquid



Si has preparat puré i, després de passar-lo per la batedora, veus que t’ha sortit massa líquid, fes això:

Agafa una llesca de pa, treu-li l’escorça, afegeix la molla al puré i torna a batre. El pa absorbirà l’excés de líquid i quedarà totalment incorporat al puré.

Si encara no ha espessit prou, posa-n’hi una altra.

És un truquet molt senzill que de vegades utilitzo també en les cremes de verdures, i queden perfectes.

Alls frescos i fàcils de pelar


Avui et donem un parell de consells d’aquest condiment tan preuat a la nostra cuina:
ELS ALLS.

1.- Un truquet per conservar els alls frescos i que no es ressequin és guardar-los en un pot ple d’oli. Aquest oli el podràs aprofitar per amanir o per a alguna altra cosa que s’hi digui perquè tindrà un gust molt especial i bo.


2.- Per treure còmodament la pell dels alls només els has de posar en remull amb aigua freda. Si ho fas així, veuràs que els pots pelar molt fàcilment.


Amanides més depuratives amb api i taronja

Afegeix trossets d’api i de taronja a la teva amanida per aconseguir que sigui més diürètica i depurativa, ja que són aliments rics en potassi i fibra.

El potassi combat la retenció de líquids i la fibra ajuda a eliminar les substàncies de rebuig.

A més a més, tant la taronja com l’api, combinen bé amb l’enciam.

Com aconseguir un pollastre d'aspecte torradet i brillant


Pots aconseguir que el pollastre (o qualsevol altra au) al forn tingui un aspecte torradet i brillant barrejant dues parts de sucre morè per una de vinagre.

Un cop tinguis aquesta preparació a punt, només hauràs d’anar pintant amb un pinzell de cuina el pollastre (o qualsevol altra au) diverses vegades durant la darrera mitja hora de cocció.


El gaspatxo com aperitiu amb les tapes

Una idea diferent per al gaspatxo és presentar-lo com aperitiu amb les tapes. És refrescant, apetitós i font de vitamines.
 
Primer prepara el gaspatxo com el fas sempre i posa’l a refredar a la nevera. Després talla a trossets molt petits olives negres i verdes.
Serveix el gaspatxo en gotets petits posant una petita quantitat de la picada d’olives surant per sobre.
 


Paté d’alvocat i all

Et donem una recepta que pots utilitzar per posar en el pa i també per fer canapès (o base de canapès), i que és molt senzilla.
Aixafa un alvocat i barreja’l amb 5 o 6 grans d’all que prèviament hauràs picat molt fi o triturat amb el morter i un polsim de sal. Per acabar, lliga-ho tot amb un rajolí d’oli d’oliva.
Recorda que l’alvocat (que porta vitamina C) s’oxida molt ràpidament, i això fa que s’enfosqueixi, per tant sempre és millor consumir-ho just després de la seva elaboració Si vols evitar que la pasta s’ennegreixi tens dues opcions: afegir suc de llimona, o bé mantenir la pasta en contacte amb el pinyol de l’alvocat.
Et vam parlar de les propietats de l’all en aquest article: Les excel·lències medicinals de l'all.

Ametlles difícils de pelar

De vegades ens trobem ametlles difícils de pelar.
Què pots fer? Castiga-les!
Com? Deixa-les en aigua bullint un parell de minuts i després refreda-les amb aigua freda.
Ara ja les pots pelar fàcilment.

Posa un ramet d’herbes aromàtiques als guisats

Tindràs un guisat boníssim de conill, caça o vedella si hi poses un ramet d’herbes aromàtiques fet amb una branca de farigola, una de marduix i un parell de fulles de llorer.
Si lligues les tres herbes i en fas un ramet, et serà fàcil de treure al final de la cocció.
També hi va bé el julivert, però és millor afegir-lo al final per a que no es cremi.

Vols calamars més tendres?

Si cuines calamars i vols que et surtin més tendres solament els has de posar en remull amb llet una mitja hora abans de cuinar-los, així s’estovaran.

Com conservar l’enciam sempre fresc

Qui cuina, molt o poc, sap per experiència que, quan l’enciam porta un cert temps a la nevera, es torna lleig i flàccid.
Si vols conservar l’enciam com acabat de collir, embolcalla’l amb un drap de cuina humit i posa’l a la nevera al calaix de les verdures.
Comprovaràs que es manté fresc i bé més temps.

Canalons y mandonguilles més esponjosos

Si vols canalons més esponjosos, barreja amb la carn molla de pa xopa de llet.
Si també ho fas amb les mandonguilles, a més a més d’esponjoses, aconseguiràs que estiguin més cohesionades i no perdin la seva forma quan les cuinis. Si vols millorar el resultat, abans de cuinar-les, deixa-les reposar com a mínim una hora a la nevera.

Com muntar la clara d’ou

Si fa poc que entres a la cuina i no has muntat mai clares d’ou, t’expliquem com fer-ho:
En un bol rodó posa les clares que necessitis muntar i comença a remenar amb el batedor a poca velocitat com si volguessis fer una truita.

A mesura que es van posant blanques, augmenta progressivament la velocitat.

Sabràs que estan al seu punt si aixeques el batedor i la clara d’ou no es desprèn d’ell,  llavors no batis més perquè perdria consistència.


Com saber si un ou és fresc o no


Si poses l’ou dins d’aigua i s’enfonsa, vol dir que és fresc perquè és més dens que l’aigua.
Però si sura, voldrà dir que no ho és o bé que no està en bon estat.
El motiu és aquest: en el procés de deteriorament es formen gasos al seu interior que provoquen el descens de la seva densitat, i al ser menys dens que l’aigua llavors sura.

Acompanyament de carbassa


Proba aquest acompanyament: talla la carbassa a làmines no gaire gruixudes, i, amb un polsim de sal i pebre, fes-les a la planxa amb una espurna d’oli.
 Fàcil, diferent i saborós.

Vols 8 vinagretes diferents?

Són ideals tant estiu com hivern.
1.- VINAGRETA DE MOSTASSA. Barreja vinagre, sal, una culleradeta de moka (la cullereta de cafè) de mostassa, oli d’oliva i pebre. La proporció del vinagre i l’oli és: una cullerada de vinagre per cada 3 d’oli.
2.- VINAGRETA D’OU. Fes igual que amb la de mostassa, però, a més, hi afegeixes un rovell d’ou cru.
3.- VINAGRETA AMB ROQUEFORT. Aixafa un bocí de formatge de Roquefort (l’equivalent a 2-3 cullerades soperes) i el barreges amb oli d’oliva, sal i el vinagre. No posis gaire vinagre perquè potencia el sabor del Roquefort. De fet, quan vulguis allargar una salsa al Roquefort afegeix vinagre.
4.- VINAGRETA AMB ROVELL D’OU DUR. (No és la vinagreta d’ou). Aixafa un rovell d’ou dur i barreja’l amb suc de llimona (que aquí fa de vinagre), sal, oli d’oliva i pebre.
5.- VINAGRETA AMB OU DUR. Trinxa un ou dur sencer, però no l’esmicolis en excés, i barreja’l amb el vinagre, l’oli d’oliva, sal i pebre. Després posa-hi julivert i estragó tendre ben trinxats, i ho emulsiones.
6.- VINAGRETA DE FINES HERBES. Barreja 6 cullerades d’oli d’oliva, 2 de vinagre (o suc de llimona), sal i pebre. Afegeix 2 cullerades soperes de la barreja de les següents herbes ben trinxades: fulles tendres de fonoll, estragó, julivert, alfàbrega, cebollins, farigola i menta; i emulsiona-ho tot.
7.- VINAGRETA CLÀSSICA. Les proporcions són: per cada 3 cullerades d’oli d’oliva barreja una cullerada de vinagre i un ou dur (tant la clara com el rovell) trinxat. Posa-hi sal, pebre, julivert i ceba (o ceba tendra) ben trinxats. També hi pots afegir estragó.
8.- VINAGRETA DE JULIVERT (coneguda com “salsa verda”). Pica al morter julivert, marduix, sàlvia, menta, 2 grans d’all, una mica de pa torrat que hauràs remullat en vinagre, avellanes i nous. Afegeix 2 rovells d’ou crus, oli d’oliva, vinagre i mel (si t’agrada).

Pastes de fregir

Si fa poc que cuines, has de saber que les pastes de fregir són com les dels calamars a la romana, no ho confonguis amb l’arrebossat de galeta picada o de pa ratllat.
Totes les pastes de fregir tenen una base comuna: aigua, farina i ou.
Abans de res, dos punts a tenir en compte:
- Si no vols que l’aliment absorbeixi massa oli, afegeix i barreja a la pasta una mica d’oli d’oliva, d’aquesta manera no entrarà l’oli de fora (el de fregir).
- La pasta s’adhereix més a l’aliment si, abans d’arrebossar-la amb la pasta, l’enfarines lleugerament.

Et proposem 5 pastes diferents, i així podràs variar:
1.- Desfés 4 cullerades de farina en una cullerada de vinagre. Després afegeixes ½ got de llet freda i sense deixar de remenar, posa-hi sal. S’ha de deixar reposar 1 hora.
2.- Dins un recipient, barreja 125 grams de farina amb 2 rovells d’ou, 2 cullerades d’oli d’oliva, 2 decilitres d’aigua i sal. Afegeix 2 clares muntades a punt de neu 20 minuts abans de començar a fregir.
3.- Bat un ou (com si fessis truita), posa-hi sal i pebre. A part, desfés la farina amb una mica d’aigua. A banda, munta 2 clares a punt de neu. Ho barreges tot i llest.
4.- Bat 3 ous amb sal i 2 cullerades d’oli d’oliva. Afegeix 250 grams de farina i barreja-ho. Després ho dissolts en 2 decilitres de cervesa. Deixa-ho reposar 2 hores però en un lloc tebi (no a la nevera). En aquest cas la cervesa fa de llevat, però no afecta al gust.
5.- Posa en un recipient 200 grams de farina, 2 rovells d’ou, 2 decilitres de cervesa i sal. Deixa-ho reposant ½ hora com a mínim, i després hi afegeixes 2 clares d’ou a punt de neu.
Encara que aquestes receptes et donin feina i vulguin temps, paga la pena que ho facis. Et quedarà molt més apetitós.

La tècnica de fregir

Si comences ara a entrar a la cuina, o ho has fet poc, llegeix aquest article, el trobaràs interessant i de bon aprofitar.

Per fregir es recomana l’oli d’oliva suau (de 0,4º d’acidesa). Molts, però, utilitzem l’oli de gira-sol per a fregir per dos motius: és més econòmic i no té el gust tan fort, això depèn del paladar. La resta d’olis d’oliva són ideals per a menjar-los en cru (en amanides, amb la verdura, amb el pa, salses, allioli, etc.).

Què has de fer abans de fregir: per a que es fregeixin bé, els aliments han d’estar secs. Molts aliments, com les patates, tenen una mica d’aigua per damunt o humitat pròpia, com el peix. No els posis tal qual dins l’oli calent perquè l’aigua s’evapora de cop i, a més d’esquitxar-ho tot, es crea una capa de vapor al voltant que impedeix l’acció de l’oli. Evita la humitat eixugant els aliments, enfarinant-los o arrebossant-los amb aigua, ou i farina (es diu pasta de fregir).
No fregeixis coses grosses perquè es cremen per fora i queden crues per dins, les has de fer més petites.
Fregeix amb força oli, posa-hi el menjar a poc a poc i en poca quantitat, tot això farà que l’oli no baixi de temperatura.
Quina temperatura ha de tenir l’oli?
- Temperatura mitjana: és adequada per als aliments rics en aigua o massa grossos. La calor entrarà a poc a poc i no es cremarà (peix, verdura, patates, fruites).
- Oli calent: quan vulguis que l’aliment faci crosta (croquetes, bunyols, arrebossats).
- Oli molt calent: quan vulguis sobtar coses petites (peixet, patates finetes, soufflées).
Com saber la temperatura de l’oli?
Per saber aproximadament la temperatura de l’oli, tira una goteta d’aigua o una miqueta de pa: si bombolleja vol dir que la temperatura és mitjana, si espeternega vol dir que l’oli està calent, però si l’oli fa olor de fregit i comença a desprendre un vapor sec ja sabràs que està molt calent.
Posa els aliments acabats de fregir a escórrer i després damunt d’un paper absorbent, així no et quedaran greixosos.
Llestos! Bon appétit!

L’oli de fregir: segon ús i reciclatge

Per fregir pots utilitzar oli de gira-sol o bé oli d’oliva.
L’oli de gira-sol és més econòmic i no dóna un gust tan fort com el d’oliva, però té una durada més curta, és a dir, no el podràs utilitzar gaires vegades.
Quan hagis acabat de fregir, l’has de filtrar cada vegada que l’utilitzis per tal de netejar-lo de brosses, les quals, a més “d’embrutar” allò que fregeixes, rebaixen la temperatura de descomposició de l’oli, escurçant la seva durada.
Guarda’l en un recipient d’acer inoxidable o un d’esmaltat, i tapat, perquè així redueixes l’oxidació. Als centres comercials, trobaràs filtres de paper pensats per filtrar l’oli. Aquí tens una foto de mostra.

És millor filtrar l’oli en calent, però no bullint, perquè està més fluid.
És recomanable no utilitzar-lo més de tres o quatre vegades i, sobretot, no barrejar-lo amb oli nou. Dependrà de què has fregit i quant de temps has estat fregint.
Quan ja no el puguis aprofitar més, posa’l, ja fred, dins d’una ampolla de plàstic i porta’l al Punt Verd més proper a casa teva. Aquest oli té una segona vida i així tampoc no contaminaràs l’aigua.
Als Punts Verds del teu barri tenen uns pots especials per poder reciclar l’oli. Si el demanes, de ben segur que te’n donen un, o et diran quan en tindran. D’aquesta manera no hauràs d’omplir ampolles de plàstic, aquest mateix recipient que utilitzes a casa el buides al Punt Verd, i al ser hermètic no perd gens d’oli quan el transportes.

Alguna cosa més en una amanida




Les amanides són plats molt sans i d’una gran varietat d’ingredients, tants com en vulguis posar. Ideals a l'estiu, també són adients a l'hivern.


 
Aquí tens una proposta.

Confecciona una amanida verda tradicional amb enciam (pots barrejar-ne de tipus diferents), tomàquet, ceba i cogombre. Ara afegeix rodanxes de plàtan i dauets de formatge. També hi pots afegir les nous que vulguis.



Amb el plàtan, el formatge i les nous, no solament serà una amanida més saborosa i més alimentosa, sinó que les nous ajuden a baixar el nivell del colesterol “dolent”.