Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oli d’oliva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oli d’oliva. Mostrar tots els missatges

Mascareta capil·lar casolana

Per tenir cura dels cabells i evitar l’encrespament, la pèrdua i alteració del color, la sequedat, manca de brillantor, etc, que ens provoca el sol, el clor i el salnitre, trobem molts productes comercialitzats com mascaretes, condicionadors, filtres fotoprotectors, sueros,...


Et proposem una bona mascareta capil·lar casolana:

1.- Barreja de 15 a 20 ml (depenent de si tens el cabell curt o llarg) d’oli d’oliva o bé d’ametlla o bé de jojoba amb un rovell d’ou.
2.- Aplica-la al cabell i tapa’t el cap i el cabell amb una tovallola al voltant de dues hores.
3.- Passat aquest temps, ja el pots rentar amb el teu xampú habitual, però esbandint-lo amb aigua tèbia o calenta, mai freda.

Comprovaràs la seva eficàcia instantàniament.


Alleuja el dolor reumàtic


Si pateixes de dolor reumàtic o coneixes algú que el pateix, intenta’l alleujar amb massatges d’oli d’espígol al lloc o llocs dolorosos.
Aquest oli el pots obtenir per maceració o per decocció de la barreja d’oli d’oliva amb flors d’espígol. Les proporcions són les mateixes en els dos mètodes: una part de flors d’espígol per cada quatre d’oli. En el cas de la maceració, posa la barreja en un pot de vidre transparent, tapat hermèticament amb una tapadora que no sigui de metall perquè perjudicaria la barreja, a l’exterior de casa teva i al sol (pot ser a la lleixa de la finestra) no menys de quinze dies, després dels quals ja estarà a punt per utilitzar. Si prefereixes una decocció, posa la barreja en un recipient ceràmic sotmès a la cocció lenta d’un foc molt baix d’unes quatre a cinc hores.
Un cop tinguis llest l’oli d’espígol (sigui pel mètode que sigui), l’hauràs de conservar en un lloc fosc i tancat hermèticament per allargar la seva vida útil.
Augmentaràs el seu efecte si, immediatament un cop acabat el massatge, embolcalles de deu a vint minuts la zona afectada amb un drap sec perquè no perdi escalfor i perquè aquest oli essencial penetri més.

Pastes de fregir

Si fa poc que cuines, has de saber que les pastes de fregir són com les dels calamars a la romana, no ho confonguis amb l’arrebossat de galeta picada o de pa ratllat.
Totes les pastes de fregir tenen una base comuna: aigua, farina i ou.
Abans de res, dos punts a tenir en compte:
- Si no vols que l’aliment absorbeixi massa oli, afegeix i barreja a la pasta una mica d’oli d’oliva, d’aquesta manera no entrarà l’oli de fora (el de fregir).
- La pasta s’adhereix més a l’aliment si, abans d’arrebossar-la amb la pasta, l’enfarines lleugerament.

Et proposem 5 pastes diferents, i així podràs variar:
1.- Desfés 4 cullerades de farina en una cullerada de vinagre. Després afegeixes ½ got de llet freda i sense deixar de remenar, posa-hi sal. S’ha de deixar reposar 1 hora.
2.- Dins un recipient, barreja 125 grams de farina amb 2 rovells d’ou, 2 cullerades d’oli d’oliva, 2 decilitres d’aigua i sal. Afegeix 2 clares muntades a punt de neu 20 minuts abans de començar a fregir.
3.- Bat un ou (com si fessis truita), posa-hi sal i pebre. A part, desfés la farina amb una mica d’aigua. A banda, munta 2 clares a punt de neu. Ho barreges tot i llest.
4.- Bat 3 ous amb sal i 2 cullerades d’oli d’oliva. Afegeix 250 grams de farina i barreja-ho. Després ho dissolts en 2 decilitres de cervesa. Deixa-ho reposar 2 hores però en un lloc tebi (no a la nevera). En aquest cas la cervesa fa de llevat, però no afecta al gust.
5.- Posa en un recipient 200 grams de farina, 2 rovells d’ou, 2 decilitres de cervesa i sal. Deixa-ho reposant ½ hora com a mínim, i després hi afegeixes 2 clares d’ou a punt de neu.
Encara que aquestes receptes et donin feina i vulguin temps, paga la pena que ho facis. Et quedarà molt més apetitós.

La tècnica de fregir

Si comences ara a entrar a la cuina, o ho has fet poc, llegeix aquest article, el trobaràs interessant i de bon aprofitar.

Per fregir es recomana l’oli d’oliva suau (de 0,4º d’acidesa). Molts, però, utilitzem l’oli de gira-sol per a fregir per dos motius: és més econòmic i no té el gust tan fort, això depèn del paladar. La resta d’olis d’oliva són ideals per a menjar-los en cru (en amanides, amb la verdura, amb el pa, salses, allioli, etc.).

Què has de fer abans de fregir: per a que es fregeixin bé, els aliments han d’estar secs. Molts aliments, com les patates, tenen una mica d’aigua per damunt o humitat pròpia, com el peix. No els posis tal qual dins l’oli calent perquè l’aigua s’evapora de cop i, a més d’esquitxar-ho tot, es crea una capa de vapor al voltant que impedeix l’acció de l’oli. Evita la humitat eixugant els aliments, enfarinant-los o arrebossant-los amb aigua, ou i farina (es diu pasta de fregir).
No fregeixis coses grosses perquè es cremen per fora i queden crues per dins, les has de fer més petites.
Fregeix amb força oli, posa-hi el menjar a poc a poc i en poca quantitat, tot això farà que l’oli no baixi de temperatura.
Quina temperatura ha de tenir l’oli?
- Temperatura mitjana: és adequada per als aliments rics en aigua o massa grossos. La calor entrarà a poc a poc i no es cremarà (peix, verdura, patates, fruites).
- Oli calent: quan vulguis que l’aliment faci crosta (croquetes, bunyols, arrebossats).
- Oli molt calent: quan vulguis sobtar coses petites (peixet, patates finetes, soufflées).
Com saber la temperatura de l’oli?
Per saber aproximadament la temperatura de l’oli, tira una goteta d’aigua o una miqueta de pa: si bombolleja vol dir que la temperatura és mitjana, si espeternega vol dir que l’oli està calent, però si l’oli fa olor de fregit i comença a desprendre un vapor sec ja sabràs que està molt calent.
Posa els aliments acabats de fregir a escórrer i després damunt d’un paper absorbent, així no et quedaran greixosos.
Llestos! Bon appétit!

L’oli de fregir: segon ús i reciclatge

Per fregir pots utilitzar oli de gira-sol o bé oli d’oliva.
L’oli de gira-sol és més econòmic i no dóna un gust tan fort com el d’oliva, però té una durada més curta, és a dir, no el podràs utilitzar gaires vegades.
Quan hagis acabat de fregir, l’has de filtrar cada vegada que l’utilitzis per tal de netejar-lo de brosses, les quals, a més “d’embrutar” allò que fregeixes, rebaixen la temperatura de descomposició de l’oli, escurçant la seva durada.
Guarda’l en un recipient d’acer inoxidable o un d’esmaltat, i tapat, perquè així redueixes l’oxidació. Als centres comercials, trobaràs filtres de paper pensats per filtrar l’oli. Aquí tens una foto de mostra.

És millor filtrar l’oli en calent, però no bullint, perquè està més fluid.
És recomanable no utilitzar-lo més de tres o quatre vegades i, sobretot, no barrejar-lo amb oli nou. Dependrà de què has fregit i quant de temps has estat fregint.
Quan ja no el puguis aprofitar més, posa’l, ja fred, dins d’una ampolla de plàstic i porta’l al Punt Verd més proper a casa teva. Aquest oli té una segona vida i així tampoc no contaminaràs l’aigua.
Als Punts Verds del teu barri tenen uns pots especials per poder reciclar l’oli. Si el demanes, de ben segur que te’n donen un, o et diran quan en tindran. D’aquesta manera no hauràs d’omplir ampolles de plàstic, aquest mateix recipient que utilitzes a casa el buides al Punt Verd, i al ser hermètic no perd gens d’oli quan el transportes.