Un altre remei natural contra el pugó

Fa un temps vaig rebre un correu amb aquest remei casolà que he provat abans de publicar-lo i a les meves plantes els ha anat molt bé. Em varen proposar de fer una infusió de fulles de carxofa, però jo et proposo una decocció perquè m’ha funcionat molt millor així:

Fes una decocció de 5 minuts amb les fulles exteriors de tres carxofes en un litre d’aigua.

Deixa-ho refredar tot unes sis hores i veuràs que les fulles i l’aigua s’enfosqueixen.

Després posa el líquid en una ampolla d’esprai i ruixa tota la planta fent més incidència en les parts afectades.

Aquest remei l’he provat també en un baladre (“adelfa” en castellà, te’n parlaré en un altre post), que és una planta molt propensa a les plagues i la meva començava a patir-ne, i he comprovat que actua també contra d’altres infestacions, l’hi ha anat fantàsticament bé.

L’altre avantatge d’aquest remei casolà és que s’utilitzen les fulles exteriors de la carxofa, les que no aprofitem a la cuina, per tant la resta ens la mengem nosaltres.

Un altre remei natural contra els fongs i els àcars de les teves plantes

Si has vist que les teves plantes són atacades pels àcars o pels fongs, prepara aquest líquid per a fumigar-les:

Posa a bullir alls i fes-ne una decocció de no més de dos minuts. Quan el líquid s’hagi refredat ja el pots posar en una ampolla d’esprai i ruixar la zona afectada per fongs i àcars, i també la que no ho està perquè no s’hi desplacin.

Alleuja el dolor reumàtic

Si pateixes de dolor reumàtic o coneixes algú que el pateix, intenta’l alleujar amb massatges d’oli d’espígol al lloc o llocs dolorosos.

Aquest oli el pots obtenir per maceració o per decocció de la barreja d’oli d’oliva amb flors d’espígol. Les proporcions són les mateixes en els dos mètodes: una part de flors d’espígol per cada quatre d’oli. En el cas de la maceració, posa la barreja en un pot de vidre transparent, tapat hermèticament amb una tapadora que no sigui de metall perquè perjudicaria la barreja, a l’exterior de casa teva i al sol (pot ser a la lleixa de la finestra) no menys de quinze dies, després dels quals ja estarà a punt per utilitzar. Si prefereixes una decocció, posa la barreja en un recipient ceràmic sotmès a la cocció lenta d’un foc molt baix d’unes quatre a cinc hores.

Un cop tinguis llest l’oli d’espígol (sigui pel mètode que sigui), l’hauràs de conservar en un lloc fosc i tancat hermèticament per allargar la seva vida útil.

Augmentaràs el seu efecte si, immediatament un cop acabat el massatge, embolcalles de deu a vint minuts la zona afectada amb un drap sec perquè no perdi escalfor i perquè aquest oli essencial penetri més.

Diferència entre infusió i decocció

La finalitat de les infusions i de les decoccions és que els principis actius d’una o més plantes passin a l’aigua aplicant calor.

En una infusió solament bull l’aigua i no la planta, és a dir, que introduïm les flors o les fulles esmicolades d’una o més plantes en aigua molt calenta, o bé els sobrets que comprem ja preparats. No fa falta bullir la planta perquè utilitzem les parts més tendres; i el temps de repòs és de 5 a 10 minuts.

En una decocció, fem bullir l’aigua i la planta. El motiu és que utilitzem les arrels, les tiges, l'escorça o les llavors, que són les parts més dures de la planta. Ha de bullir a foc lent, i el temps d’ebullició dependrà de la seva duresa, generalment de 2 a 20 minuts, fins i tot 30 minuts.

Tant les infusions com les decoccions són tisanes. Hi ha un tercer tipus de tisana que es prepara amb aigua freda, són les maceracions.

La maceració és el mètode pel qual s’extrauen els principis actius deixant la planta en aigua freda durant un llarg període de temps, des de 6 hores a varies setmanes.

De vegades, generalitzem i diem “te” a qualsevol infusió, però en realitat el te és la tisana que obtenim a partir de la infusió de les flors de Camellia sinensis.