Herbes medicinals dels Països Catalans: La Maria Lluïsa

Avui us volem fer cinc cèntims d'aquesta planta que va arribar a Europa des de l'Amèrica Llatina de la mà dels colonitzadors de l'època i que deu el seu nom a la reina Maria Lluïsa de Parma.

És un arbust que té propietats medicinals, aromàtiques i culinàries.  Si et refregues unes quantes fulles de Maria Lluïsa entre les teves mans, hi descobriràs una aroma que recorda el de les llimones, per això les seves fulles s'utilitzen per fer olis essencials.  

USOS QUOTIDIANS DE LA MARIA LLUÏSA:

Probablement la propietat més popular d'aquesta planta és la digestiva.  

Si tenim una digestió pesada, ens podem preparar una infusió de flors de Maria Lluïsa i prendre'n una tassa dos o tres cops al dia.

La infusió la podem preparar posant uns 20 grams de flors de Maria Lluïsa dins una tassa amb aigua bullint.  Ho tapem i ho deixem reposar uns 5 minuts, passats els quals es cola la infusió.  Ho deixarem refredar i ja ens la podrem beure.

S'ha utilitzat, també, com a relaxant.  Prendre'n una bona tassa abans d'anar-nos-en a dormir, facilita el descans nocturn.

Fas ulleres i tens bosses?

Abans de res, dir-te que si pateixes retenció de líquids o algun problema ocular, has d’anar al metge.

Sabem que les rodanxes de cogombre van molt bé per descongestionar els ulls, però aquest remei t’ajudarà molt en moments puntuals.

 

Fes això:

1.- Prepara una infusió de camamilla.

2.- Quan s’hagi refredat, posa-la al congelador un quart d’hora, si fa no fa.

3.- Mulla ben xops dos discos de cotó.

4.- Escorre’ls i posa-te’ls sobre els ulls una estoneta.

Fer això, descongestiona els ulls i el seu voltant i alleugereix molt les molèsties.

Un altre remei natural contra el pugó

Fa un temps vaig rebre un correu amb aquest remei casolà que he provat abans de publicar-lo i a les meves plantes els ha anat molt bé. Em varen proposar de fer una infusió de fulles de carxofa, però jo et proposo una decocció perquè m’ha funcionat molt millor així:

Fes una decocció de 5 minuts amb les fulles exteriors de tres carxofes en un litre d’aigua.

Deixa-ho refredar tot unes sis hores i veuràs que les fulles i l’aigua s’enfosqueixen.

Després posa el líquid en una ampolla d’esprai i ruixa tota la planta fent més incidència en les parts afectades.

Aquest remei l’he provat també en un baladre (“adelfa” en castellà, te’n parlaré en un altre post), que és una planta molt propensa a les plagues i la meva començava a patir-ne, i he comprovat que actua també contra d’altres infestacions, l’hi ha anat fantàsticament bé.

L’altre avantatge d’aquest remei casolà és que s’utilitzen les fulles exteriors de la carxofa, les que no aprofitem a la cuina, per tant la resta ens la mengem nosaltres.

Diferència entre infusió i decocció

La finalitat de les infusions i de les decoccions és que els principis actius d’una o més plantes passin a l’aigua aplicant calor.

En una infusió solament bull l’aigua i no la planta, és a dir, que introduïm les flors o les fulles esmicolades d’una o més plantes en aigua molt calenta, o bé els sobrets que comprem ja preparats. No fa falta bullir la planta perquè utilitzem les parts més tendres; i el temps de repòs és de 5 a 10 minuts.

En una decocció, fem bullir l’aigua i la planta. El motiu és que utilitzem les arrels, les tiges, l'escorça o les llavors, que són les parts més dures de la planta. Ha de bullir a foc lent, i el temps d’ebullició dependrà de la seva duresa, generalment de 2 a 20 minuts, fins i tot 30 minuts.

Tant les infusions com les decoccions són tisanes. Hi ha un tercer tipus de tisana que es prepara amb aigua freda, són les maceracions.

La maceració és el mètode pel qual s’extrauen els principis actius deixant la planta en aigua freda durant un llarg període de temps, des de 6 hores a varies setmanes.

De vegades, generalitzem i diem “te” a qualsevol infusió, però en realitat el te és la tisana que obtenim a partir de la infusió de les flors de Camellia sinensis.

Com refer-nos dels excessos alimentaris

En festes, tots fem excessos alimentaris, però en festes de Nadal encara en fem més i sovint.

Et donem uns quants remeis:

El consell més important és beure molta aigua.

Pren també, en dejú, el suc d’una llimona barrejat amb un got d’aigua.

Recorda que una bona forma d’eliminar toxines són els caldos de verdures (dels que ja varem parlar). Els caldos que tenen una més gran acció depurativa són els fets amb all, api, borratja, card, carxofa, ceba, col, pastanaga o porro. Pots fer una combinació d’algunes d’aquestes verdures, o fer un caldo amb totes elles. No hi posis sal perquè ja no seria diürètic.

Les infusions també són recomanables.

Si pots, fes exercici físic perquè suant també eliminaràs toxines, i a més a més cremaràs calories. Segons on vagis podràs ballar: aprofita-ho, és molt saludable i t’ho passaràs bé.

Sempre que puguis, escull plats amb verdura, si pot ser millor crua, i substitueix l’esmorzar o el sopar per fruita, o un iogurt.

Un anticatarral: l’eucaliptus

L’eucaliptus és anticatarral i també va bé contra la inflamació de les vies respiratòries.

Prepara una infusió amb una o dues fulles trossejades d’eucaliptus per cada tassa d’aigua bullint, si vols posa-hi mel.

També pots fer inhalacions i utilitzar-lo per perfumar ambients.