Març: comença la temporada de les maduixes

Ara que les tornem a veure a les fruiteries, ve molt de gust menjar maduixes, bé, maduixots.

Les maduixes tenen nivells alts de vitamina C, àcid fòlic, coure, magnesi, ferro i silici. Això les fa molt indicades per a reforçar les nostres defenses, millorar el to i la fermesa de la pell, afavorir el trànsit intestinal, combatre la retenció de líquids i la hipertensió.

Amb elles pots fer batuts, sucs, macedònia, les pots posar a trossos en els iogurts i les amanides, cassoletes de maduixes, pastissos, granissats, gelats,...

Ara és el millor moment per comprar maduixes perquè el seu preu és més baix. Si vols estalviar diners i tenir sempre maduixes a casa pots congelar-les, perquè solament les hauràs de netejar, fer-ne trossos i (si vols) posar-hi sucre abans de posar-les en bosses al congelador.

Contra la hipertensió i l’obesitat, patata bullida

Recentment s’ha publicat un estudi dirigit pel doctor Joe Vinson de la Universitat de Scranton (Pennsylvania, EEUU) i  conclou que la patata bullida no només no engreixa sinó que redueix la pressió arterial.

L’estudi es va fer amb pacients amb sobrepès i pressió arterial alta, i a la seva dieta hi havia entre 6 i 8 patates dos cops al dia. Les patates es preparaven al microones sense cap tipus de salsa. Quan va passar un mes, es va comprovar que cap pacient havia guanyat pes i que la pressió arterial mitja diastòlica es va reduir un 4,3% i la sistòlica un 3,5%.

El doctor Joe Vinson insisteix en dues coses: la patata no s’ha de cuinar fregida sinó al microones i, si pot ser, amb pell (si és patata nova) perquè així conservarà la totalitat de les seves propietats. Si fregim la patata perdrem moltes de les seves propietats, i ens engreixarà molt. I tampoc es pot servir amb salses.

La patata és un tubercle recomanable per als problemes estomacals perquè combat l’acidesa y també és diürètica. Ara ja podem dir que també ajuda a combatre la hipertensió i l’obesitat (encara que no està lliure de calories).

El 82% d’una patata és aigua. Conté vitamines C (a la seva pell), A, B1, B2, B6 i PP. Si parlem de minerals, ens aporta molt de potassi i fòsfor, a més a més de magnesi, ferro, calci i sodi. També és rica en proteïnes, midó, fibra, àcid fòlic, hidrats de carboni i glúcids.

Les excel·lències medicinals de l’all

Parlarem de les propietats de l’all en cru, que és com són més efectives.

L’all té acció cardiovascular: combat la hipertensió, la trombosi, fa disminuir el colesterol dolent i augmentar el colesterol bo (HDL), augmenta l’elasticitat de les artèries (per tant disminueix el risc d’arteriosclerosi), i, a més, tot això junt motiva que baixi el risc de patir un infart de miocardi o una angina de pit.

Sobre el sistema digestiu té acció antidiarreica, antiparasitària, antisèptica i antibiòtica.

Sobre el sistema respiratori actua com a mucolític (“estova la tos”).

El seu consum regular i en cru, ajuda a mantenir equilibrat el sistema immunitari, i si ens referim a un tipus de limfòcits (que són glòbuls blancs) els trobem un 150% més actius.

Redueix els radicals lliures, retardant, per tant, l’envelliment cel·lular.

Per via externa, l’all estova i necrosa les cèl·lules cutànies, motiu pel qual és ideal per a eliminar berrugues.  Tal com podeu llegir aquí.